Dimecres vinent tancarem aquest trimestre. Ens queden algunes coses que val la pena comentar. També podeu aprofitar per preguntar allò que us agradaria aclarir o els dubtes que tingueu.
El trimestre ha estat dominat per l'actualitat econòmica. En aquests moments es difícil discutir què està passant sense causar alarmisme. Així doncs us poso un parell d'enllaços on s'analitza la situació actual i què pot passar. El primer és un breu article d'un conegut analista del mercat: el dinero inteligente está saliendo del euro. El segon és potser el millor programa d'entreteniment de TV a Espanya. Es tracta de Salvados, el programa de Jordi Évole, i mira d'analitzar si la situació és tan seriosa com ens la piten. N'hi ha que pensen que sí i n'hi ha que en pensen tot el contrari,és a dir, que uns quants llestos estan fent un gra massa de tot això amb l'objectiu de crear por entre la pobació i 'aprofitar-se'n. Vosaltres mateixos. Encara no hi és l'enllaç, però busqueu per aquí: enllaç Salvados. El programa és l'últim i es diu "Miedocracia".
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
Tot el que cal saber d'economia: Si dubtes si comprar un pis ara o si llogar-lo, o potser vendre el que ja tens; si no saps si invertir en borsa o en renda fixa o en or, aquí entendràs de forma planera conceptes econòmics i indicadors indispensables que t’ajudaran a prendre les decisions importants a la teva vida.
domingo, 18 de diciembre de 2011
domingo, 11 de diciembre de 2011
9ª Sessió (11.12.11): Preu i valor
Després de la sessió que li vam dedicar a un possible corralito, tornem al programa. Comentarem la diferència entre preu i valor fent servir algun exemple immobiliari.
Només quedarà una sessió més. La podeu aprofitar per fer les preguntes que cregueu convenients. Si voleu em podeu fer arribar material via mail, el puc posar en una diapositiva i el comentem entre tots. Per exemple, la Imma preguntava l'altre dia què volia dir "ponderar" referit, crec, a una acció. Si m'envies la fitxa, Imma, ho podem mirar a classe.
Us confirmo que pel trimestre vinent faré dos cursos a Elizalde:
Un és la continuació d'aquest mateix curs. Porta el mateix títol "Tot el que cal saber d'economia". En comptes de dimecres, però, el farem dijous al vespre a la mateixa hora (de 20h a 21.30h). Seguirem en la mateixa línia que aquest trimestre, però el fil argumental, al menys d'inici, en comptes de ser el mercat immobiliari, serà la renda fixa (és a dir, el bonos d'estats o d'empresa). A més, continuarem tocant temes d'economia rellevants i comentant la premsa i els aconteixements en "temps real". La renovació d'inscripció és del 12 al 21 de desembre.
L'altre curs és "Com invertir els teus diners en temps de crisi". El títol és força eloquennt. És un curs més pràctic que el que fem. Tant d'aquest curs com de l'altre trobareu una breu descripció al fulletó dels tallers (i crec que si el demaneu a secretaria també us donen el programa). El d'inversió serà dijous de 18.30h a 20h. Com és nou, les inscripcions d'aquest curs crec que comencen al gener.
Us poso un enllaç a un article interessant (ha aparescut avui al Dinero de la Vanguardia). Parla de les mesures que han adoptat a Portugal, moltes de les quals haurem d'adoptar nosaltres i estem esperant que Rajoy sigui president per que comenci a anunciar-les. I l'autor és de la opinió que millor dirigir-les nosaltres que no ens les imposin des de fora: Los costes de una intervención: el caso de Portugal
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
Només quedarà una sessió més. La podeu aprofitar per fer les preguntes que cregueu convenients. Si voleu em podeu fer arribar material via mail, el puc posar en una diapositiva i el comentem entre tots. Per exemple, la Imma preguntava l'altre dia què volia dir "ponderar" referit, crec, a una acció. Si m'envies la fitxa, Imma, ho podem mirar a classe.
Us confirmo que pel trimestre vinent faré dos cursos a Elizalde:
Un és la continuació d'aquest mateix curs. Porta el mateix títol "Tot el que cal saber d'economia". En comptes de dimecres, però, el farem dijous al vespre a la mateixa hora (de 20h a 21.30h). Seguirem en la mateixa línia que aquest trimestre, però el fil argumental, al menys d'inici, en comptes de ser el mercat immobiliari, serà la renda fixa (és a dir, el bonos d'estats o d'empresa). A més, continuarem tocant temes d'economia rellevants i comentant la premsa i els aconteixements en "temps real". La renovació d'inscripció és del 12 al 21 de desembre.
L'altre curs és "Com invertir els teus diners en temps de crisi". El títol és força eloquennt. És un curs més pràctic que el que fem. Tant d'aquest curs com de l'altre trobareu una breu descripció al fulletó dels tallers (i crec que si el demaneu a secretaria també us donen el programa). El d'inversió serà dijous de 18.30h a 20h. Com és nou, les inscripcions d'aquest curs crec que comencen al gener.
Us poso un enllaç a un article interessant (ha aparescut avui al Dinero de la Vanguardia). Parla de les mesures que han adoptat a Portugal, moltes de les quals haurem d'adoptar nosaltres i estem esperant que Rajoy sigui president per que comenci a anunciar-les. I l'autor és de la opinió que millor dirigir-les nosaltres que no ens les imposin des de fora: Los costes de una intervención: el caso de Portugal
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
lunes, 5 de diciembre de 2011
Carta 5 de diciembre: El corralito diabólico
Qué tal,
José Luis Martínez Campuzano, economista relativamente optimista respecto a la situación actual, cree que podría haber hasta un 20% de probabilidades de que ocurriese un “accidente” (eufemismo que usa para referirse al desastre financiero posiblemente más grande de la historia). Según él, ese 20% es una probabilidad baja. Veamos. Imaginad que os tienden un revólver con cinco recámaras en el tambor. Solo una aloja una bala. El resto están vacías. Imaginaos que sois Christopher Walken o Robert de Niro en El Cazador, rodeados de perversos vietnamitas, y os acercan el revólver y os conminan a jugar a la ruleta rusa:
--Siéntese y juegue.
--No, gracias –respondéis vosotros.
--Que juegue le digo.
--Que no gracias, que no me apetece jugar.
--¡Se siente, coño! –como diría aquél.
Por desgracia, queramos o no, estamos obligados a jugar a esta suerte de ruleta rusa que es el euro. Y lo peor del caso es que no sabemos cuántas balas hay en el tambor. Campuzano opina que sólo una (es decir, 1/5 = un 20% de probabilidades). Capital Economics, reconocida firma de análisis londinense, cree que seguramente habrá dos o tres balas (en nuestro ficticio tambor de cinco recámaras representarían un 40%-60% de probabilidades). Incluso Mervyn King, el gobernador del Banco de Inglaterra, es de la opinión que alguna bala tiene que haber, si no, no se entiende que recomiende a los bancos británicos que se preparen para la ruptura del euro (o eso, o es una estratagema para poner presión sobre los alemanes). Lo cierto es que no sabemos ni cuántas balas ni cuántas recámaras hay. Ni siquiera sabemos a ciencia cierta si hay revólver. Esa es la esencia de la incertidumbre.
¿Cómo sucedería la desintegración del euro? Como de costumbre permitidme que amortice mi suscripción al The Economist, que en el número de la semana pasada nos daba unas cuantas pistas al respecto: Una variedad de eventos podría dar pie a una total pérdida de confianza y la gente comenzaría a retirar masivamente el efectivo de las entidades financieras. Los gobiernos decretarían el control de movimiento de capitales, la restricción a la retirada de efectivo e incluso de personas para evitar la sangría de dinero. Se instauraría una nueva moneda. En los países “débiles”, la nueva moneda habría perdido un 40% ó 50% de su valor en términos internacionales, puede que más (en Argentina cayó cerca de un 75%). Los muchachos (y muchachas) del Economist nos alertan de que esto podría suceder en cuestión de semanas (un servidor confía en que, como en el caso del gobernador del Banco de Inglaterra, semejante opinión no sea más que un ardid para meter presión a los irreductibles teutones).
Seguramente ya habréis advertido que ya tenemos archienemigo mediático. No, no me refiero a Angela Merkel, sino al “corralito diabólico” (aunque bien visto, no sé quién amedrenta más). Y es que el término “corralito” (definición: restricción a la retirada de efectivo) comienza a hacerse omnipresente en los titulares de prensa (¡menudas Navidades nos van a dar con el vocablo de marras!). No es de extrañar, pues, que la histeria comience a calar entre la ciudadanía. La gente retira efectivo del banco, abre cuentas en el extranjero o compra oro físico. De hecho, el stand de más superficie y más concurrido en la última edición de Borsadiner (la feria de mercados financieros de Barcelona) era el de una empresa dedicada a la venta de oro físico. No seré yo quien rebata esas medidas. Es más, todo lo que sea diversificar, me parece una gran idea. Pero con mesura. Puede que no sea mala idea tener algo más de efectivo de lo normal, ya sea en euros, dólares, francos suizos o libras. También puede que sea buena idea tener activos en el extranjero (aunque esto seguramente es solo viable para grandes patrimonios). ¿Y por qué no tener algo de oro físico por lo que pueda pasar?
Lo que está claro es que hay que huir de los extremos. Esta crisis no está enseñando que no hay refugio 100% seguro. Recordemos que el último mito en caer fue nuestro entrañable ladrillo. Así pues, tener todo el dinero en depósitos, por muy repartido que esté entre entidades, se nos antoja tan imprudente como tener todo el dinero en acciones americanas o en oro. ¿Por qué? De darse la ruptura de la moneda única, la conversión del euro a la nueva moneda se haría a un cambio oficial muy desfavorable: quien tuviese efectivo, depósitos, letras o bonos perdería hasta la camisa. Pero la desaparición del euro no es ni mucho menos el único desenlace posible, ya que por otro lado, si conseguimos mantener la moneda única y la salida de la crisis (con la venia de Alemania) fuese a base de imprimir más papel, los billetes de euro que tuviéramos en la cuenta o la caja fuerte también perderían gran parte de su valor: esta vez cortesía de la inflación. Hay un tercer supuesto: el de la deflación. A la deflación se podría llegar a base de medidas de austeridad y a base de ir reconociendo que los activos que tenemos no valen lo que decimos ni lo que nos dicen que valen (lo que viene sucediendo hace ya más de dos décadas en Japón, vaya). En caso de darse semejante proceso deflacionario, sí que es verdad que quien tuviese efectivo iba a ser el rey del mambo. El problema es que con los elevadísimos niveles de endeudamiento, esta opción para salir de la crisis no parece demasiado viable en el medio-largo plazo.
Ruptura del euro, inflación o deflación: El mismo análisis que con el efectivo se puede aplicar a cualquier tipo de activo. De forma muy simplista, en el caso de las acciones, aparte del sector y ámbito geográfico en que opera o nivel de endeudamiento de la empresa en cuestión, por citar algún factor relevante, sería prudente (sobre todo para quien le preocupe especialmente la ruptura del euro) tener títulos de grandes empresas internacionales, denominados en una divisa que no sea la nuestra; lo cual no quiere decir que si el invento euro se va a pique, estos títulos fuesen a conservar su valor. Caerían, y seguramente mucho, pero no dejarían de ser títulos de grandes empresas internacionales denominados en divisa. Por otro lado, cabe suponer que las acciones también se comportarían relativamente bien en un entorno inflacionario. Pero seguramente uno de los activos más atractivos dadas las circunstancias sea el oro, ya que tiene el potencial de comportarse relativamente bien en cualquiera de los tres escenarios planteados más arriba: ruptura del euro, deflación o inflación.
En última instancia, más que nunca la diversificación se presenta como un factor clave. Si nos hemos diversificado debidamente, las pérdidas de unos activos, se verán compensadas con las ganancias de otros. Si la sangre no llega al río, conseguiremos interesantes plusvalías, y si llega (como en El Cazador), estaremos relativamente protegidos. Y puestos a jugar por la fuerza a esta desagradable ruleta rusa, por lo menos nos tranquilizará saber que hemos hecho todo lo que estaba en nuestra mano.
Feliz mes de diciembre,
Òscar Ramírez
miércoles, 30 de noviembre de 2011
La increíble vuelta a la peseta
Us poso l'enllaç d'un interessant article del País d'aquest cap de setmana: La increíble vuelta a la peseta
Ens veiem aquest vespre.
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
Ens veiem aquest vespre.
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
domingo, 27 de noviembre de 2011
8ª Sessió (30.11.11): Preu i Valor
Què tal,
Al programa, tinc previst de parlar una mica sobre la diferència entre preu i valor. Penseu-hi. Com de costum aquest trimestre, farem servir com excusa el mercat immobiliari.
El que passa, també com de costum, és que l'actualitat mana, i segurament deixarem el tema preu-valor per la setmana vinent. Els principals articles del número d'aquesta setmana de l'Economist el dediquen a la crisi de l'euro, Europa i Angela Merkel. Crec que val la pena fer un "comentari de text" al respecte, així que li farem una ullada plegats. Malgrat que el tenia reservat pel primer dia del nou curs ("Com invertir els teus diners en temps de crisi"), com d'aquí a finals de gener pot passar de tot, mirarem d'entendre què pot passar amb l'economia europea (o, més aviat el problema europeu) en un futur pròxim.
Us poso un enllaç a un article de José Carlos Díez, un conegut economista espanyol. És curiós comprovar que tant l'Economist (defensors del lliure mercat) com els economistes que es decanten més per un cert intervencionisme dels estats estan demanant més o menys les mateixes mesures, les mateixes solucions. Article de J.C. Díez: Un economista en Lisboa.
Una pregunta. Fa uns dies vam parlar de la diferència entre actiu (allò valuós, que ens dona un benefici) i passiu (el deute, bàsicament). Com és possible doncs trobar un titular com aquest: El seu deute és el millor actiu de Morgan Stanley?
No descarteu que d'aquí a dimecres passi alguna cosa (seria estrany que no fos així) i que haguem de canviar el que us he preparat...
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
Al programa, tinc previst de parlar una mica sobre la diferència entre preu i valor. Penseu-hi. Com de costum aquest trimestre, farem servir com excusa el mercat immobiliari.
El que passa, també com de costum, és que l'actualitat mana, i segurament deixarem el tema preu-valor per la setmana vinent. Els principals articles del número d'aquesta setmana de l'Economist el dediquen a la crisi de l'euro, Europa i Angela Merkel. Crec que val la pena fer un "comentari de text" al respecte, així que li farem una ullada plegats. Malgrat que el tenia reservat pel primer dia del nou curs ("Com invertir els teus diners en temps de crisi"), com d'aquí a finals de gener pot passar de tot, mirarem d'entendre què pot passar amb l'economia europea (o, més aviat el problema europeu) en un futur pròxim.
Us poso un enllaç a un article de José Carlos Díez, un conegut economista espanyol. És curiós comprovar que tant l'Economist (defensors del lliure mercat) com els economistes que es decanten més per un cert intervencionisme dels estats estan demanant més o menys les mateixes mesures, les mateixes solucions. Article de J.C. Díez: Un economista en Lisboa.
Una pregunta. Fa uns dies vam parlar de la diferència entre actiu (allò valuós, que ens dona un benefici) i passiu (el deute, bàsicament). Com és possible doncs trobar un titular com aquest: El seu deute és el millor actiu de Morgan Stanley?
No descarteu que d'aquí a dimecres passi alguna cosa (seria estrany que no fos així) i que haguem de canviar el que us he preparat...
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
lunes, 21 de noviembre de 2011
7ª Sessió (23.11.11): El crèdit
Què tal,
Després de Grècia, Italia i Espanya, el Dinero de la Vanguardia feia ahir un interessant repàs sobre (els problemes de) l'economia francesa.
El professor de Harvard Niall Ferguson (el mateix que presenta la serie documental "el triomf dels diners" (the Ascent of Money) que teniu a la bibliografia del curs) feia recentment un entretingut exercici sobre com serà l'Europa de 2021. Ell és dels que creu que l'euro sobreviurà la crisi, però que res no serà com abans. Segons el seu relat, als països del sud d'Europa, per exemple, viurem amb aturs de més del 20% i ens guanyarem la vida fent de minyones i jardiners pels alemanys que tindran aquí les seves segones residències... Per si li voleu fer una ullada: 2021: The New Europe (versió original en anglès) o Bienvenidos a la Europa de 2021 (versió espanyola, 1ª part).
El proper dimecres continuarem amb el que probablement ha estat el determinant de la demanda més important: el crèdit. A classe mirarem el breu vídeo de David Harvey que us vaig comentar fa un parell de setmanes.
Per cert, una recomanació d'un llibre que m'ha fet una alumna: "50 cosas que hay que saber sobre economía", Ariel). Està força bé. No és tant divertit com el del Trias de Bes ("Mil millones de mejillones"), però explica 50 conceptes econòmics/financers de forma molt planera (dedica quatre pàgines per concepte). L'autor, Edmund Conway, és un periodista econòmic britànic; el llibre va adreçat a un públic generalista i la traducció no entorpeix la lectura com de vegades passa amb obres d'aquest tipus. L'única pega és que és, crec jo, molt car: 20€, quan es pot aconseguir l'edició de butxaca en anglès per internet per poc més de 6€ (aquesta és una de les disfuncions d'aquest país: no llegim, però és que els llibres són caríssims!)
Fins dimecres,
Òscar Ramírez
Després de Grècia, Italia i Espanya, el Dinero de la Vanguardia feia ahir un interessant repàs sobre (els problemes de) l'economia francesa.
El professor de Harvard Niall Ferguson (el mateix que presenta la serie documental "el triomf dels diners" (the Ascent of Money) que teniu a la bibliografia del curs) feia recentment un entretingut exercici sobre com serà l'Europa de 2021. Ell és dels que creu que l'euro sobreviurà la crisi, però que res no serà com abans. Segons el seu relat, als països del sud d'Europa, per exemple, viurem amb aturs de més del 20% i ens guanyarem la vida fent de minyones i jardiners pels alemanys que tindran aquí les seves segones residències... Per si li voleu fer una ullada: 2021: The New Europe (versió original en anglès) o Bienvenidos a la Europa de 2021 (versió espanyola, 1ª part).
El proper dimecres continuarem amb el que probablement ha estat el determinant de la demanda més important: el crèdit. A classe mirarem el breu vídeo de David Harvey que us vaig comentar fa un parell de setmanes.
Per cert, una recomanació d'un llibre que m'ha fet una alumna: "50 cosas que hay que saber sobre economía", Ariel). Està força bé. No és tant divertit com el del Trias de Bes ("Mil millones de mejillones"), però explica 50 conceptes econòmics/financers de forma molt planera (dedica quatre pàgines per concepte). L'autor, Edmund Conway, és un periodista econòmic britànic; el llibre va adreçat a un públic generalista i la traducció no entorpeix la lectura com de vegades passa amb obres d'aquest tipus. L'única pega és que és, crec jo, molt car: 20€, quan es pot aconseguir l'edició de butxaca en anglès per internet per poc més de 6€ (aquesta és una de les disfuncions d'aquest país: no llegim, però és que els llibres són caríssims!)
Fins dimecres,
Òscar Ramírez
domingo, 13 de noviembre de 2011
6ª Sessió (13.11.11): Determinants de la demanda III
Què tal,
Després de l'ensurt d'Itàlia de la setmana passada, dimecres vinent reprendrem el tema on l'havíem deixat. Parlarem del que al sector immobiliari és potser el determinant de la demanda més important. Així doncs, per aquesta setmana no penjaré nou material, simplement recordar-vos que el dia anterior vaig penjar un vídeo de David Harvey.
Encara no he llegit el Dinero de la Vanguardia d'aquesta setmana, però té bona pinta.
Acabo de dir que no penjaria res, però no puc evitar-ho. Culpeu a la Rosa, companya de classe, perquè ella és qui m'ha fet arribar l'enllaç d'una intervenció de Xavier Sala i Martin al programa Divendres de TV3. Tracta molts dels temes que estem discutint, des de la retirada massiva d'efectiu dels bancs (bank run) fins a quines són les solucions per Europa. En la seva línia, ho fa molt entenedor. Fins i tot al final parla sobre què passaria si l'euro deixa d'existir o es divideix en dos. Respecte a les solucions, apunta dues: 1) fer un fons de rescat més gran o 2) que el Banc Central Europeu imprimeixi diners (és a dir, s'inventi els diners del no res) i compri el deute dels estats. Segons el Sala i Martin la única solució és la segona. Segons d'altres economistes, això no seria més que un nyap. Per aquests economistes la única solució és admetre que això no ha funcionat, ni funcionarà, i començar a pensar en com partim peres. Aquí teniu l'enllaç (són 40 minuts): Xavier Sala i Martin: la batalla de l'euro.
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
Després de l'ensurt d'Itàlia de la setmana passada, dimecres vinent reprendrem el tema on l'havíem deixat. Parlarem del que al sector immobiliari és potser el determinant de la demanda més important. Així doncs, per aquesta setmana no penjaré nou material, simplement recordar-vos que el dia anterior vaig penjar un vídeo de David Harvey.
Encara no he llegit el Dinero de la Vanguardia d'aquesta setmana, però té bona pinta.
Acabo de dir que no penjaria res, però no puc evitar-ho. Culpeu a la Rosa, companya de classe, perquè ella és qui m'ha fet arribar l'enllaç d'una intervenció de Xavier Sala i Martin al programa Divendres de TV3. Tracta molts dels temes que estem discutint, des de la retirada massiva d'efectiu dels bancs (bank run) fins a quines són les solucions per Europa. En la seva línia, ho fa molt entenedor. Fins i tot al final parla sobre què passaria si l'euro deixa d'existir o es divideix en dos. Respecte a les solucions, apunta dues: 1) fer un fons de rescat més gran o 2) que el Banc Central Europeu imprimeixi diners (és a dir, s'inventi els diners del no res) i compri el deute dels estats. Segons el Sala i Martin la única solució és la segona. Segons d'altres economistes, això no seria més que un nyap. Per aquests economistes la única solució és admetre que això no ha funcionat, ni funcionarà, i començar a pensar en com partim peres. Aquí teniu l'enllaç (són 40 minuts): Xavier Sala i Martin: la batalla de l'euro.
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
domingo, 6 de noviembre de 2011
5ª Sessió (9.11.11): Determinants de la demanda III
Què tal,
Si la setmana passada el suplement Dinero de la Vanguardia dedicava un especial a Itàlia i les mesures d'austeritat que havien de prendre, aquest cap de setmana el monotema és Grècia. Al marge de les xifres objectives de deute grec sobre el PIB que ja vam discutir la setmana passada (deute intornable es miri com es miri), la premsa d'aquests últims dies ve farcida de tot tipus de qualificatius dedicats als grecs i als seus polítics: corruptes, irresponsables, incendiaris, malbaratadors, etc. De tot el suplement (us suggereixo que li feu una ullada) jo em quedo amb el següent article: Grecia: las dos caras del euro. No estaria de més que anéssim prenent nota.
Papandreu ha dimitit i a Berlusconi li han donat un ultimàtum per a que faci el mateix. I és que el deute públic italià comença a estar a límits insostenibles: es troba al voltant del 6,5% el bo a 10 anys, i això que rep l'ajuda del Banc Central Europeu (però d'això ja en parlarem al segon trimestre). Certament, la cosa està molt complicada, oi?
El proper dimecres discutirem quin és i quin ha estat, sense cap dubte, el determinant més important de la demanda al mercat immobilari.
Us suggereixo que pel proper dia mireu el següent vídeo. És una conferència de David Harvey a la que han afegit dibuixos sobre el tema que va tractant. Porta per títol "les crisis del capitalisme". La mirarem a classe, però us la passo abans perquè està en anglès i porta subtítols; i és que entre l'anglès, els subtítols i les il·lustracions val la pena mirar-la un parell de cops abans perquè amb una sola passada s'escapen moltes coses. Són només 11 minuts.
Aquí teniu l'enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=bTnksYsq2yo
Us he penjat la meva carta del mes de novembre. La teniu al post anterior.
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
Si la setmana passada el suplement Dinero de la Vanguardia dedicava un especial a Itàlia i les mesures d'austeritat que havien de prendre, aquest cap de setmana el monotema és Grècia. Al marge de les xifres objectives de deute grec sobre el PIB que ja vam discutir la setmana passada (deute intornable es miri com es miri), la premsa d'aquests últims dies ve farcida de tot tipus de qualificatius dedicats als grecs i als seus polítics: corruptes, irresponsables, incendiaris, malbaratadors, etc. De tot el suplement (us suggereixo que li feu una ullada) jo em quedo amb el següent article: Grecia: las dos caras del euro. No estaria de més que anéssim prenent nota.
Papandreu ha dimitit i a Berlusconi li han donat un ultimàtum per a que faci el mateix. I és que el deute públic italià comença a estar a límits insostenibles: es troba al voltant del 6,5% el bo a 10 anys, i això que rep l'ajuda del Banc Central Europeu (però d'això ja en parlarem al segon trimestre). Certament, la cosa està molt complicada, oi?
El proper dimecres discutirem quin és i quin ha estat, sense cap dubte, el determinant més important de la demanda al mercat immobilari.
Us suggereixo que pel proper dia mireu el següent vídeo. És una conferència de David Harvey a la que han afegit dibuixos sobre el tema que va tractant. Porta per títol "les crisis del capitalisme". La mirarem a classe, però us la passo abans perquè està en anglès i porta subtítols; i és que entre l'anglès, els subtítols i les il·lustracions val la pena mirar-la un parell de cops abans perquè amb una sola passada s'escapen moltes coses. Són només 11 minuts.
Aquí teniu l'enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=bTnksYsq2yo
Us he penjat la meva carta del mes de novembre. La teniu al post anterior.
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
jueves, 3 de noviembre de 2011
Carta 3 de noviembre: El pardillo del ladrillo
Qué tal,
Hace más de tres años comentábamos que los carteles de “SE VENDE” que colgaban de los balcones de algunos pisos habían incrementado substancialmente su tamaño. Recordaba algo las entrañables películas de Alfredo Landa en las que el actor habla más alto para ver si consigue que las suecas entiendan su español de una vez. El consejo entonces era sencillo: no por subir el volumen ni darle más visibilidad al anuncio, se va a llevar uno el gato al agua. Hay que hablar una lengua que entienda nuestro interlocutor. Y la única lengua que en estos momentos entienden los compradores (ya sea por inversión o por necesidad) es la de rebajar drásticamente los precios.
Pues bien, han pasado los años, los carteles han perdido su lustre y los precios de los pisos, aunque algo han caído, siguen desorbitadamente caros. El ratio que mejor describe la sobrevaloración es sin duda el de la relación precio/ingresos familiares. La media histórica de ese ratio se sitúa en torno a 4. ¿Qué quiere decir? Pues que se necesitan todos los ingresos de cuatro años de una familia media para comprar una vivienda. En el punto álgido estuvimos cerca de un ratio de 8 (el Reino Unido y EE UU se quedaron lejos de nuestra plusmarca, con unos ratios máximos inferiores a 6).
¿Cómo nos las hemos ingeniado para llegar a semejante desvarío? ¿Cómo es posible que si durante el periodo 1998-2007 la renta de las familias subió un 54%, los precios de las viviendas se disparasen un 200%? De los muchos factores que han contribuido a esta situación demencial me quedo con uno, quizá el más significativo. Raghuram Rajan, profesor de economía indio afincado en EE UU, ha sido reconocido recientemente como el economista más influyente desde que estallara la crisis. Rajan apunta a que en las últimas décadas las desigualdades sociales en los países desarrollados han aumentado enormemente. Aun así, hemos seguido consumiendo insaciablemente. ¿Cómo lo hemos conseguido? Efectivamente, a base de crédito. Crédito que, independientemente de que nos llegará cortesía de alemanes, y banqueros y políticos patrios, el ciudadano ha acogido alegremente. Hemos consumido más, y hemos llevado los precios de los inmuebles hasta límites insospechados gracias a la descomunal inyección de crédito barato de la que hemos disfrutado durante los últimos años. ¿Qué hemos logrado con todo ello? Mayores desigualdades: Los pobres son más pobres pues hay más paro, tienen salarios más bajos, y han contraído una enorme deuda (y ahora viene la parte más amena) que de una forma u otra tendrán que devolver; amén de unos activos supermegasobrevalorados.
En fin, después de las caídas de precios de estos años continuamos con un ratio precio/ingresos familiares por encima del 6,4 (es decir, que necesitamos casi 6 años y medio de ingresos familiares íntegros para pagar una vivienda). Esto quiere decir que para volver a la media histórica de 4 los precios aún tendrían que caer cerca de un 40%. Demografía, paro, salarios, inventarios (casas nuevas por vender), mercado de alquiler, condiciones crediticias,… todos los factores relevantes, absolutamente todos, indican que los precios van a seguir cayendo. Lógicamente, las caídas en el caso del suelo han sido hasta la fecha, y seguirán siendo, mucho más dramáticas que las de vivienda. En EE UU los precios de la vivienda ya habrían llegado o estarían próximos a su media histórica.
Lejos de que el mercado inmobiliario vuelva a su cauce, como paulatinamente viene sucediendo en otros países, aquí por lo visto estamos empeñados en mantener los precios artificialmente altos. El partido que presumiblemente ganará las elecciones ha propuesto dos medidas al respecto: 1) Reintroducir la desgravación por compra de primera vivienda; 2) Crear un banco malo que compraría pisos a los bancos por una cantidad “más aproximada al valor en libros” que no al valor de mercado (según recoge El Economista en un editorial de ayer). El objetivo de la primera medida está claro: reclutar a cuanto pardillo hipotecable ande suelto por ahí para que arrime el hombro (la desgravación la acabará uno pagando con creces vía descensos de precio). El fin que persigue la segunda medida también parece obvio: forzar a todo quisqui (se haya hipotecado o no) a echar un capote, pues la pasta para la creación del banco malo saldría de los bolsillos del contribuyente, el padre de todos los pardillos. En cuanto a lo del valor en libros de los inmuebles, los bancos como en los filmes de Alfredo Landa parecen no entender, parecen hacerse el sueco, ya que cualquier parecido entre ese valor en libros y el valor de mercado es pura coincidencia. Yo, más que “malo”, dado que los pisos los estaríamos pagando a precio de oro, lo llamaría banco “gilipollas”, con perdón; pues de entrada ya sabemos que entre lo que ya han bajado y lo que tienen que bajar, acabaremos palmando una proporción brutal del importe que entre todos vamos a desembolsar. Después quedarían por pulir menudencias de carácter moral: ¿qué le explicas a la familia a la que han desahuciado, la han echado de casa y tiene que seguir pagándole la deuda al banco? ¿Con qué cara les cuentas a todas las empresas que han tenido que cerrar por falta de crédito que nos vamos a enfundar el atavío de Reyes Magos para entregar a los bancos un presente de 140.000 millones de euros (tramo alto que cita el Economista)? Independientemente de que en el fondo la operación ayude o no a que fluya el crédito, las formas son difíciles de justificar.
Además, solo con el rescate inmobiliario y el rescate de deuda soberana que se baraja estos días, si el Erario Público apechugase con la dolorosa, nos iríamos (de momento) a una deuda pública cercana al 90% del PIB. Basta mirar a Grecia o Italia, para ver que los mercados no se andan con chiquitas cuando la deuda pública se dispara y el crecimiento brilla por su ausencia.
Feliz mes de noviembre,
Òscar Ramírez
lunes, 31 de octubre de 2011
4ª Sessió (2.11.11): Determinants de la Demanda II
Què tal,
Segurament la notícia més destacada dels últims dies són els cinc milions d'aturats, oi? Dramàtic.
El Dinero de la Vanguardia està molt bé aquest cap de setmana. Li dedica un especial a Itàlia --a les reformes que s'han de posar en marxa tant allà com aquí--. Us adjunto un dels articles de Joaquim Muns: La inevitable y necesaria austeridad. També us poso l'enllaç a l'últim article de Santiago Niño Becerra (feu clic aquí). Tots dos articles són un bon resum sobre què ha passat i què passarà des del punt de vista econòmic a Europa. Lligat amb tot això, recentment TV3 va fer un reportatge amb el títol: "I si sortíssim de l'euro?" (sortia a les referències). Feu-li una ullada si podeu. El trobareu a TV3 a la Carta.
Continuarem amb els determinants de la demanda (centrat en el sector immobiliari). Com podeu imaginar, l'atur és un dels determinants més importants: quan més atur n'hi ha, menys demanda d'immobles (o de molts altres actius i productes) hi haurà. N'hi d'altres factors, alguns tant o més importants que l'atur, ho comentarem el proper dia.
Fins dimecres,
Òscar
Segurament la notícia més destacada dels últims dies són els cinc milions d'aturats, oi? Dramàtic.
El Dinero de la Vanguardia està molt bé aquest cap de setmana. Li dedica un especial a Itàlia --a les reformes que s'han de posar en marxa tant allà com aquí--. Us adjunto un dels articles de Joaquim Muns: La inevitable y necesaria austeridad. També us poso l'enllaç a l'últim article de Santiago Niño Becerra (feu clic aquí). Tots dos articles són un bon resum sobre què ha passat i què passarà des del punt de vista econòmic a Europa. Lligat amb tot això, recentment TV3 va fer un reportatge amb el títol: "I si sortíssim de l'euro?" (sortia a les referències). Feu-li una ullada si podeu. El trobareu a TV3 a la Carta.
Continuarem amb els determinants de la demanda (centrat en el sector immobiliari). Com podeu imaginar, l'atur és un dels determinants més importants: quan més atur n'hi ha, menys demanda d'immobles (o de molts altres actius i productes) hi haurà. N'hi d'altres factors, alguns tant o més importants que l'atur, ho comentarem el proper dia.
Fins dimecres,
Òscar
domingo, 23 de octubre de 2011
3ª Sessió (26.10.11): Determinants de la demanda I
Què tal,
Com ja teniu uns quants articles pendents de l'altre dia avui només hi afegiré aquest per dimecres vinent: ¿Hasta dónde tienen que caer los precios de la vivenda?
El dimecres mirarem la oferta i la demanda al mercat immobiliari i els seus determinants.
Fins dimecres,
Òscar
Com ja teniu uns quants articles pendents de l'altre dia avui només hi afegiré aquest per dimecres vinent: ¿Hasta dónde tienen que caer los precios de la vivenda?
El dimecres mirarem la oferta i la demanda al mercat immobiliari i els seus determinants.
Fins dimecres,
Òscar
jueves, 6 de octubre de 2011
2ª Sessió (19.10.11): Documental
Hola a tots,
El proper dia de classe (dimecres 19 d'octubre) veurem part del documental "Endeutats, sobre la teranyina".
El documental va ser una idea original meva. El vam escriure l'any 2007 i el vam filmar a la primavera de 2008. Es va estrenar el desembre de 2008. Aquí trobareu el dossier de premsa original: Dossier Endeutats.
El documental ens ajudarà a introduir el tema del deute o, dit d'una altra manera, del crèdit. El rol del deute/crèdit durant els últims anys de bonança i crisi es pot analitzar des de molts punts de vista (especialment quan el nivell d'endeutament s'havia desbocat), entre d'altres:
1. L'efecte que té sobre el preu dels actius.
2. Els enormes riscos i avantatges d'invertir amb deute.
3. L'efecte desestabilitzador que té sobre l'economia.
4. Les conseqüències socials de tot plegat.
El documental no només se centra en les conseqüències socials, sinó que uns quinze experts (economistes, advocats, jutges, càrrecs de l'administració, psicòlegs, etc.) analitzen la situació des de diversos punts de vista.
Un article força interessant sobre el deute dels països de fa pocs dies: España ya es la cuarta economía más endeudada del mundo desarrollado
Cap a on van els preus immobiliaris?
El proper dia, després de comentar els temes relacionats amb el docu (si tenim temps, si no ho farem a la tercera sessió) ens plantejarem per primer cop la pregunta de si convé o no comprar un immoble ara. Així que veniu preparats per a dir la vostra.
Aquí trobareu dos articles: Articles Nueno i García-Pando (el de Nueno és de principis de 2010 i el de García-Pando de fa 10 mesos).
També estaria bé que miressiu el blog de José Luis Ruiz Bartolomé (feu clic aquí), en particular l'article que porta per títol: "¿Sin crédito? No importa, el Banco de España tampoco".
Una companya va comentar que l'interessaria parlar dels bons de la Generalitat. En realitat pertanyen a l'apartat de renda fixa (segon trimestre), però com és d'actualitat i crec que falten només tres setmanes per a que surti l'emissió, recordeu-m'ho i ho comentarem el proper dia.
L'entrada anterior a aquesta és la meva carta mensual, per si us interessa. També us la he enviada per mail.
(Sé que és molt material. Normalment no en penjo tant per una sola sessió, no patiu)
Fins aviat,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
El proper dia de classe (dimecres 19 d'octubre) veurem part del documental "Endeutats, sobre la teranyina".
El documental va ser una idea original meva. El vam escriure l'any 2007 i el vam filmar a la primavera de 2008. Es va estrenar el desembre de 2008. Aquí trobareu el dossier de premsa original: Dossier Endeutats.
El documental ens ajudarà a introduir el tema del deute o, dit d'una altra manera, del crèdit. El rol del deute/crèdit durant els últims anys de bonança i crisi es pot analitzar des de molts punts de vista (especialment quan el nivell d'endeutament s'havia desbocat), entre d'altres:
1. L'efecte que té sobre el preu dels actius.
2. Els enormes riscos i avantatges d'invertir amb deute.
3. L'efecte desestabilitzador que té sobre l'economia.
4. Les conseqüències socials de tot plegat.
El documental no només se centra en les conseqüències socials, sinó que uns quinze experts (economistes, advocats, jutges, càrrecs de l'administració, psicòlegs, etc.) analitzen la situació des de diversos punts de vista.
Un article força interessant sobre el deute dels països de fa pocs dies: España ya es la cuarta economía más endeudada del mundo desarrollado
Cap a on van els preus immobiliaris?
El proper dia, després de comentar els temes relacionats amb el docu (si tenim temps, si no ho farem a la tercera sessió) ens plantejarem per primer cop la pregunta de si convé o no comprar un immoble ara. Així que veniu preparats per a dir la vostra.
Aquí trobareu dos articles: Articles Nueno i García-Pando (el de Nueno és de principis de 2010 i el de García-Pando de fa 10 mesos).
També estaria bé que miressiu el blog de José Luis Ruiz Bartolomé (feu clic aquí), en particular l'article que porta per títol: "¿Sin crédito? No importa, el Banco de España tampoco".
Una companya va comentar que l'interessaria parlar dels bons de la Generalitat. En realitat pertanyen a l'apartat de renda fixa (segon trimestre), però com és d'actualitat i crec que falten només tres setmanes per a que surti l'emissió, recordeu-m'ho i ho comentarem el proper dia.
L'entrada anterior a aquesta és la meva carta mensual, per si us interessa. També us la he enviada per mail.
(Sé que és molt material. Normalment no en penjo tant per una sola sessió, no patiu)
Fins aviat,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
Carta 5 d'octubre: Austeridad religiosa
Qué tal,
Según Gregory Paul y Phil Zuckerman, dos investigadores americanos, la creencia en Dios estaría inversamente relacionada con la lucha por la existencia. En los países donde la vida es más llevadera, con abundancia de alimentos, asistencia sanitaria universal y acceso a la vivienda la gente cree menos en Dios que en otras naciones donde la protección al ciudadano es más rácana. La idea es que a falta de ayuda externa mejor que te encomiendes al Todopoderoso. Con la parca cobertura sanitaria de EEUU no nos debe extrañar, pues, que los americanos sean más religiosos que los europeos. Si Paul y Zuckerman están en lo cierto, y en vista de los recortes en sanidad que estamos empezando sufrir por estos lares, en breve las iglesias van a estar a petar.
La situación está llegando a límites preocupantes. Desde el Economist apremian a la señora Merkel para que les explique a los suyos la cruda realidad y los convenza para que saquen la chequera y arreglen el desaguisado. ¿Qué argumentos le proponen los del Economist para que esgrima la canciller alemana ante sus votantes? Básicamente dos: 1) que la dolorosa va a ser mucho más asequible si se rescata a Grecia ahora y no dentro de un tiempo (cuando además no sea solo Grecia a quien haya que rescatar), y 2) que la alternativa (léase la desintegración del euro) puede alcanzar dimensiones apocalípticas. De desmoronarse el euro y el mercado común, UBS cifraba recientemente una potencial caída del PIB germano en hasta el 25% durante el primer año, y la mitad de ese porcentaje en años sucesivos. En España y demás países periféricos la caída inicial sería superior al 40%. Brutal, vaya.
Sea como fuere, obviamente la limosna que se le ofrece a los periféricos va acompañada de una serie de medidas para fomentar el crecimiento: reformas estructurales, liberalización, privatizaciones, recorte de la burocracia, alargamiento de la vida laboral, etc. Lo que sucede es que, dadas las condiciones draconianas impuestas en el corto plazo, lo que Europa y Alemania le están tendiendo a Grecia más que la mano parece una soga.
El planteamiento de las ayudas y las consiguientes medidas de austeridad contiene dos problemas difícilmente sorteables en el medio plazo: 1) que los teutones acepten apoquinar para rescatar a los primos gorrones del sur, por mucho que esos primos gorrones se hayan pulido parte de la pasta comprándoles (wir leben) autos. (Tanto es así que la semana pasada circulaba por internet una carta de Pippa Mamlmgren asegurando que los alemanes estarían preparados para imprimir marcos otra vez. “Si hay que rescatar, rescatamos a los propios, y los extraños que aguanten su vela,” parece ser el argumento); 2) tampoco parece lógico pensar que esos mismos gorrones se sigan bajando los pantalones indefinidamente.
El cheque alemán bien puede ser un cheque en blanco si se tiende más hacia una integración fiscal, cosa que parece muy improbable, o un cheque para salir de este brete hasta que llegue el siguiente obstáculo, es decir, hasta que llegue la siguiente castaña en los mercados financieros; lo que se conoce como ir trampeando, vaya.
Para evitar ese ir trampeando y que de ahora en adelante cada nueva crisis sea más profunda que la anterior los hay que apuestan por coger el toro por los cuernos. Los hay que creen que la salida de la crisis puramente a base de devaluación interna, reformas estructurales y liberalización es inviable (la losa de la deuda es demasiado pesada). Para ellos la mejor forma de volver a ser competitivos es mediante una combinación de reformas y una devaluación convencional, es decir, mediante la salida del euro. Edward Hugh, economista británico afincado en Barcelona, propone dos euros. A originalidad en la nomenclatura no hay quien le gane, ¡tachán!: euro1 y euro2. Os adelanto que la pertenencia a uno u otro no se decidiría por sorteo. Por mucho que presentemos nuestras credenciales de campeones de Europa, del mundo o de la Champions, nos tocaría el euro2, que buena falta nos haría. Para resumir, de un plumazo recuperamos la competitividad, vendemos fuera, atraemos turismo e inversión y rescatamos a los bancos y el mercado inmobiliario. Además, se formarían dos bloques “culturales” naturales, cuyos epicentros serían Alemania para el euro1 , y España e Italia para el euro2. (La ubicación de Francia no estaría tan clara.) Nuestros lazos culturales con nuestros allegados italianos son obvios; además, cualquier aspereza que se pudiera dar ya se encargarían de limarla Paolo Vasile y Jorge Javier Vázquez. Eso sí, la caída inicial del PIB no dejaría de ser enorme debido a la subida abrupta de los tipos de interés, el colapso del sistema financiero y las medidas proteccionistas que los diferentes países pudieran implementar. Pero pasado el shock inicial, igual volvemos al crecimiento.
Aunque los políticos opten por el “seguir trampeando”, el ciudadano, los parados, los empresarios o los humildes gestores de dinero parecen necesitar más certezas: o el cheque en blanco o la “división” del euro. Hemos llegado a un punto en el que o bien remamos todos en la misma dirección o bien nos bajamos y cada uno por su lado. De lo contrario, será la gente en la calle, hayan o no engrosado las listas de feligreses de nuestras parroquias, la que fuerce una salida caótica de la situación y tengamos que entonar aquello de: Que Dios nos coja confesados.
Feliz mes de octubre,
Òscar Ramírez
miércoles, 5 de octubre de 2011
1ª Sessió (5.10.11) Introducció: Referències
Benvinguts al curs,
Aquí penjaré cada setmana articles i material rellevant per a les classes. Vosaltres també podeu posar-hi comentaris a les entrades del blog si trobeu material interessant o que vulgueu compartir amb la resta de companys. L'altra possibilitat és que m'envieu un mail al correu: oscarramirezbcn@gmail.com o oscarramirezmolina@hotmail.com.
Per aquesta primera sessió us poso les referències i bibliografia. Per descarregar el document feu clic aquí.
Espero que aquest curs sigui del vostre interés.
Salutacions,
Òscar Ramírez
Aquí penjaré cada setmana articles i material rellevant per a les classes. Vosaltres també podeu posar-hi comentaris a les entrades del blog si trobeu material interessant o que vulgueu compartir amb la resta de companys. L'altra possibilitat és que m'envieu un mail al correu: oscarramirezbcn@gmail.com o oscarramirezmolina@hotmail.com.
Per aquesta primera sessió us poso les referències i bibliografia. Per descarregar el document feu clic aquí.
Espero que aquest curs sigui del vostre interés.
Salutacions,
Òscar Ramírez
martes, 21 de junio de 2011
8ª Sessió (22.6.11): Taula comparativa d'actius II
Què tal,
Aquesta setmana, malgrat que m’he fet el repàs de la premsa econòmica, no he pogut trobar cap article per subministrar-vos l’habitual dosi d’actualitat financera. Així que us l’he escrit jo. És el que porta per títol “Rendez-vous virtuales, rendez-vous reales”. El trobareu al post anterior. De pas us he posat un altre article que serveix per desmitificar la tasca dels gestors i els assessors: "Peor que las ratas" (dos posts més avall). Entre tants micos i rates no sé amb quin concepte sobre les finances i els mercats sortireu d'aquest curs! Tots dos articles estan basats en cartes que enviava a clients i amics fa un temps i que penso reprendre al setembre. Us les he enviades també al mail.
D’altra banda, demà acabarem amb la taula comparativa d’actius. És l’últim dia de curs! Gràcies per la vostra paciència.
Fins demà,
Òscar
Rendez-vous virtuales, rendez-vous reales
Qué tal,
En agosto de 2008 Alfredo Pastor nos obsequiaba con un análisis de las medidas que en Consejo extraordinario acababa de adoptar el gobierno. La opinión del profesor de IESE era en líneas generales, y con matices, bastante positiva, y sin embargo cerraba el artículo aseverando que ni las medidas cambiarían el curso de la crisis ni, como decían algunos, la iban a agravar. Entonces, ¿para qué sirve una reunión extraordinaria de ese tipo en pleno agosto?
En agosto de 2008 Alfredo Pastor nos obsequiaba con un análisis de las medidas que en Consejo extraordinario acababa de adoptar el gobierno. La opinión del profesor de IESE era en líneas generales, y con matices, bastante positiva, y sin embargo cerraba el artículo aseverando que ni las medidas cambiarían el curso de la crisis ni, como decían algunos, la iban a agravar. Entonces, ¿para qué sirve una reunión extraordinaria de ese tipo en pleno agosto?
John Kenneth Galbraith, el desaparecido economista americano, arroja algo de luz sobre el asunto en su Crac del ‘29 (obra que desde que apareció en 1955 se ha continuado vendiendo ininterrumpidamente, ya que, como explica el autor, cada vez que ha estado a punto de ser descatalogada, un nuevo episodio especulativo ha hecho acto de presencia, estimulando así el interés por aquellos hechos). Dice Galbraith acerca del Crac que hay reuniones de alto nivel que se celebraban no para realizar alguna actividad sino para no realizar ninguna en absoluto; simplemente para dar la impresión de que se está haciendo algo. Al parecer Herbert Hoover, presidente americano a la sazón, fue pionero en este tipo de rendez-vous virtuales. No es que las reuniones que convocaba fuesen un sustitutivo de la acción, es que eran la acción misma. ¿En qué sentido? La reunión era la acción, la medida en sí misma que servía para infundir confianza entre la población. Y es que, como apunta Galbraith, “en una democracia auténtica y eficiente es indispensable algún que otro artilugio para simular que se hace algo cuando la acción es imposible”.
Pero en la actual crisis, atrás quedan los días en que los políticos se reunían con el exclusivo fin de hacerse la foto. El problema viene cuando los mercados, garrote en ristre, te apremian a tomar decisiones. De ahí que los mandatarios europeos se encuentren en una encrucijada poco envidiable y no hayan dado con la manera de ponerse de acuerdo el pasado fin de semana. Estos últimos días los opinadores han estado dándole vueltas al asunto. Para algunos analistas la probabilidad de que Grecia entre en suspensión de pagos en el corto plazo es prácticamente nula, mientras que en el medio-largo plazo es prácticamente una certeza. El jueves pasado, desde el Economist nos recordaban que las medidas de austeridad darán al traste con el crecimiento del país. Además, a falta de devaluación de la moneda, una rebaja de sueldos y precios tendría que ser la opción que permitiera mejorar la competitividad para poder vender en el extranjero. Pero esto es un pez que se muerde la cola: sin crecimiento y con rebaja de salarios ¿cómo se devuelve la deuda?
No se devuelve. La clave nos la da este fin de semana Wolfgang Münchau, columnista del Financial Times, muy crítico con la viabilidad de la unión monetaria. Lo que tendrían que hacer los griegos, desde el punto de vista racional es seguir tomando prestado (a pesar de que las condiciones para ello sean más recortes de gasto) hasta poner su casa en orden. Es decir, que se traguen las medidas de austeridad hasta llegar al equilibrio fiscal primario (cuando el gasto se iguala a los ingresos antes de pagar los intereses de la deuda) y entonces, y solo entonces, entrar en suspensión de pagos. De todo ello se inferiría que la Unión Europea está haciendo el panoli dejándole dinero a alguien sabedor de que no lo van a poder devolver. ¿Acaso son idiotas los políticos europeos? No, pero seguramente el dilema con el que están bregando es ¿qué es peor el remedio o la enfermedad? ¿Mantener la unidad monetaria o dejar que se desmorone junto con el sistema financiero?Feliz Semana,
Òscar Ramírez
Peor que las ratas
Qué tal,
Los humanos vemos cosas donde no las hay. Nos empeñamos en encontrar patrones donde no existe ninguno. Y todo porque lo impredecible e indeterminado nos asusta. No soportamos lo abstracto.
Lo peor del caso no es solo que nos empeñemos en encontrar patrones donde no los hay, es que encima nos creemos dotados de un cierto poder predictivo. Y esto es así desde el supergestor de la City londinense, cuando escoge el próximo valor pelotazo para su fondo, hasta el señor Juan apoyado en la barra del bar Manolo al explicarnos quién va a ganar el partido del domingo. Otras especies son mucho más humildes (y efectivas) que nosotros en este respecto.
Cuenta Jason Zweig, conocido periodista financiero americano, que durante décadas los psicólogos han demostrado que si las ratas o las palomas supiesen en qué consisten los mercados de valores, puede que fuesen mejores inversores que los humanos. Lo demuestra describiendo un experimento: Dos luces, una verde y una roja, se encienden ante los ojos del voluntario de turno, ya sea rata o humano. Cuatro de cada cinco veces se encenderá la luz verde. El 20% restante es la luz roja la que aparece. Eso sí, la secuencia será aleatoria, puede ser RVRVVVVVRVVVVRVVVVVV (donde V = verde, R= rojo) o bien VVVVRVVVVVVVRRVVVVVR, o lo que sea. La mejor estrategia para predecir cuál será la siguiente luz es obviamente la de escoger siempre la luz verde, ya que acertaremos en el 80% de los casos. Por lo general, las ratas, ávidas por la recompensa alimenticia que les espera, se percatan de ello y se decantan por el verde, dándose el festín padre. Los humanos no salen tan bien parados. Pasan algo más de hambre que nuestros mardito roedore, pues se empeñan en ver un patrón o en encontrar una lógica que no existe. Al tratar de adivinar de qué color será la próxima luz, solo aciertan en un 68% de los casos (quedándose muy cortos de aquel 80%). Pero lo más bonito del caso es que aun cuando los investigadores nos explican que la secuencia es aleatoria, que no existe patrón o lógica alguna, los humanos perseveramos en nuestro empeño por predecir el futuro.
Aprovecho la ocasión para recordaros que durante el 2010 nuestro esfuerzo por adivinar qué nos deparará el futuro financiero, a saber, el rendimiento de nuestras carteras, no solo parece haber sido superior al de la media de humanos, sino que incluso ha superado al de algunas ratas.
Feliz semana,
martes, 14 de junio de 2011
7ª Sessió (15.6.2011): Taula comparativa d'actius
Què tal,
Espero que hagi anat bé aquest cap de setmana llarg. El meu sí, a un mas perdut a les Gavarres, sense Internet, ni tele, ni res.
Demà comentarem breument una mesura per valorar accions (o d'altres actius): el PER. Ho dic per si li voleu fer una ullada per Internet. Després començarem amb al taula comparativa d'actius.
Potser li farem una ullada ràpida a l'article de la setmana passada de Robert Reich: La verdad sobre la economía de EEUU. Tot lligant amb això, el Dinero de la Vanguardia dedica un oportú especial a la classe mitja: La clase media se ahoga. Força recomanable si us podeu fer amb una còpia.
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
Espero que hagi anat bé aquest cap de setmana llarg. El meu sí, a un mas perdut a les Gavarres, sense Internet, ni tele, ni res.
Demà comentarem breument una mesura per valorar accions (o d'altres actius): el PER. Ho dic per si li voleu fer una ullada per Internet. Després començarem amb al taula comparativa d'actius.
Potser li farem una ullada ràpida a l'article de la setmana passada de Robert Reich: La verdad sobre la economía de EEUU. Tot lligant amb això, el Dinero de la Vanguardia dedica un oportú especial a la classe mitja: La clase media se ahoga. Força recomanable si us podeu fer amb una còpia.
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
domingo, 5 de junio de 2011
6ª Sessió (8.6.11): Renda Variable IV
Què tal,
Us poso un article d'opinió molt interessant: La verdad sobre la economía de EEUU. Val la pena llegir-ho sencer, però pels que no teniu temps us diré que parla del consum a EEUU. Com sabeu el consum és el motor del PIB americà. Doncs bé, Robert Reich, l'autor de l'article, explica que malgrat perdre poder adquisitiu la classe mitja americana ha continuat consumint i tirant del PIB durant les últimes tres dècades. Com? Mitjançant tres mecanismes de "supervivència": 1) Incorporació de la dona al mercat laboral; 2) Treballant moltes més hores que abans i 3) Endeutant-se fins les celles. Us sona? Coneixeu cap cas similar al sud dels Pirineus? Es fa difícil veure d'on vindrà el creixement futur...
En resposta a les reiterades peticions de l'Oriol ;-), us adjunto una selecció de diapositives que hem vist a classe recentment. Feu clic aquí.
La setmana passada us vaig posar un article que parlava d'on invertir si ens preocupa la inflació. Aquesta setmana us poso el cas contrari: ¿Dónde debo invertir y qué debo evitar en un escenario de deflación?
El dimecres li farem una ulla a l'article de la brúixola dels actius que ens va quedar pendent de la setmana anterior.
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
Us poso un article d'opinió molt interessant: La verdad sobre la economía de EEUU. Val la pena llegir-ho sencer, però pels que no teniu temps us diré que parla del consum a EEUU. Com sabeu el consum és el motor del PIB americà. Doncs bé, Robert Reich, l'autor de l'article, explica que malgrat perdre poder adquisitiu la classe mitja americana ha continuat consumint i tirant del PIB durant les últimes tres dècades. Com? Mitjançant tres mecanismes de "supervivència": 1) Incorporació de la dona al mercat laboral; 2) Treballant moltes més hores que abans i 3) Endeutant-se fins les celles. Us sona? Coneixeu cap cas similar al sud dels Pirineus? Es fa difícil veure d'on vindrà el creixement futur...
En resposta a les reiterades peticions de l'Oriol ;-), us adjunto una selecció de diapositives que hem vist a classe recentment. Feu clic aquí.
La setmana passada us vaig posar un article que parlava d'on invertir si ens preocupa la inflació. Aquesta setmana us poso el cas contrari: ¿Dónde debo invertir y qué debo evitar en un escenario de deflación?
El dimecres li farem una ulla a l'article de la brúixola dels actius que ens va quedar pendent de la setmana anterior.
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
domingo, 29 de mayo de 2011
5ª Sessió (1.6.11): Renda Variable III
Què tal,
Tres cosetes per aquesta setmana:
a) Quadre del diari El Economista amb la seva distribució d'actius proposada. No cal que llegiu l'article, però feu-li una ullada a la brúixola i als requadres. Per accedir a l'article feu clic AQUÍ.
b) Fa poc The Economist, la revista setmanal britànica, mirava d'explicar el perquè de la pujada de les borses i de les matèries primeres durant els últims dos anys. Deia que hi havia tres visions diferents (segurament mantingudes per només dos economistes; això és un acudit, per cert, però per la vostra tranquil·lat us diré que no és meu). Aquí teniu la versió simplificada:
1) Les borses i les matèries primeres han pujat perquè l'economia mundial es recupera;
2) Les borses i les matèries primeres havien pujat per les injeccions de diners del banc central americà (la Reserva Federal), però tant bon punt retirin aquests diners, diuen els que això opinen, el món caurà en una fase de deflació;
3) Les borses i les matèries primeres havien pujat per les injeccions de diners de la Reserva Federal (la Fed pels amics), aquesta injecció de diners sense precedents, diuen els que això opinen, crearà inflació o hiperinflació en el futur.
Aquestes tres explicacions són només una mostra de l'enorme incertesa que es viu als mercats. Els qui estan preocupats perquè la política monetaria de la Fed tingui com a resultat una inflació que es mengi el seu patrimoni, aquí trobaran algunes idees assenyades sobre en què invertir: ¿Dónde invertir en un escenario de alta inflación o hiperinflación?
c) El Dani va posar el link a un vídeo al post de la setmana passada. Per veure'l feu clic AQUÍ. I aquí va un altre que ha deixat als comentaris d'aquesta setmana: Españistán
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
Tres cosetes per aquesta setmana:
a) Quadre del diari El Economista amb la seva distribució d'actius proposada. No cal que llegiu l'article, però feu-li una ullada a la brúixola i als requadres. Per accedir a l'article feu clic AQUÍ.
b) Fa poc The Economist, la revista setmanal britànica, mirava d'explicar el perquè de la pujada de les borses i de les matèries primeres durant els últims dos anys. Deia que hi havia tres visions diferents (segurament mantingudes per només dos economistes; això és un acudit, per cert, però per la vostra tranquil·lat us diré que no és meu). Aquí teniu la versió simplificada:
1) Les borses i les matèries primeres han pujat perquè l'economia mundial es recupera;
2) Les borses i les matèries primeres havien pujat per les injeccions de diners del banc central americà (la Reserva Federal), però tant bon punt retirin aquests diners, diuen els que això opinen, el món caurà en una fase de deflació;
3) Les borses i les matèries primeres havien pujat per les injeccions de diners de la Reserva Federal (la Fed pels amics), aquesta injecció de diners sense precedents, diuen els que això opinen, crearà inflació o hiperinflació en el futur.
Aquestes tres explicacions són només una mostra de l'enorme incertesa que es viu als mercats. Els qui estan preocupats perquè la política monetaria de la Fed tingui com a resultat una inflació que es mengi el seu patrimoni, aquí trobaran algunes idees assenyades sobre en què invertir: ¿Dónde invertir en un escenario de alta inflación o hiperinflación?
c) El Dani va posar el link a un vídeo al post de la setmana passada. Per veure'l feu clic AQUÍ. I aquí va un altre que ha deixat als comentaris d'aquesta setmana: Españistán
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
domingo, 22 de mayo de 2011
4ª Sessió (25.5.2011): Renda Variable II
Què tal,
Pel proper dimecres us proposo que llegiu simplement un article. És del portal financer Invertia i porta per títol: ¿Cómo cotizarán los mercados el resultado de autonómicas y locales? Fa un recull d'opinions de diferents experts de l'efecte que tindran sobre la borsa les eleccions i d'altres esdeveniments: com ara el moviment 15-M o unes eleccions generals anticipades. Com veureu n'hi ha d'opinions contradictòries. Seria interessant que féssiu els següents exercicis: 1) Tenir una opinió argumentada al respecte i 2) Demaneu-me a classe per aquells conceptes que no entengueu.
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
Pel proper dimecres us proposo que llegiu simplement un article. És del portal financer Invertia i porta per títol: ¿Cómo cotizarán los mercados el resultado de autonómicas y locales? Fa un recull d'opinions de diferents experts de l'efecte que tindran sobre la borsa les eleccions i d'altres esdeveniments: com ara el moviment 15-M o unes eleccions generals anticipades. Com veureu n'hi ha d'opinions contradictòries. Seria interessant que féssiu els següents exercicis: 1) Tenir una opinió argumentada al respecte i 2) Demaneu-me a classe per aquells conceptes que no entengueu.
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
viernes, 13 de mayo de 2011
3ª Sessió (18.5.2011): La Renda Variable I
Què tal,
Dimecres vinent començarem a endinsar-nos dins l'apassionant món de la renda variable (també coneguda com accions o borsa). En aquesta primera sessió sobre la renda variable mirarem què és un FONS de renda variable i comentarem una estratègia d'inversió apta per a (quasi bé) tothom. A Finanzas Para Todos trobareu una secció dedicada al tema. Aqui teniu l'enllaç: Renda Variable Finanzas Para Todos (és el mateix enllaç que vaig posar el trimestre anterior).
Però com l'actualitat mana, el material de conjuntura que us passo aquesta setmana torna a tractar el tema del deute grec. Us poso un enllaç a un article del Santiago Niño Becerra, professor d'economia d'estil si més no peculiar: ¿Debería España abandonar el euro? Malgrat que no comparteixo el seu to apocalíptic, estic d'acord amb Niño Becerra que la situació a Grècia és preocupant; i no només a Grècia (si teniu temps feu-li una ullada a aquest altre article del mateix professor, malgrat que no és imprescindible: Lo que España no es... Recordeu que l'alarmisme ven!).
Aquí també teniu un article de caràcter més pràctic sobre com pot afectar el problema de Grècia als estalviadors en fons de renda fixa: Article de El Economista.
Per últim, un poso el full d'Excel sobre l'interés compost que vam veure l'altre dia per si voleu fer les vostres pròpies projeccions: Capitalització
Apa, fins dimecres,
Òscar Ramírez
oscarramirezmolina@hotmail.com
Dimecres vinent començarem a endinsar-nos dins l'apassionant món de la renda variable (també coneguda com accions o borsa). En aquesta primera sessió sobre la renda variable mirarem què és un FONS de renda variable i comentarem una estratègia d'inversió apta per a (quasi bé) tothom. A Finanzas Para Todos trobareu una secció dedicada al tema. Aqui teniu l'enllaç: Renda Variable Finanzas Para Todos (és el mateix enllaç que vaig posar el trimestre anterior).
Però com l'actualitat mana, el material de conjuntura que us passo aquesta setmana torna a tractar el tema del deute grec. Us poso un enllaç a un article del Santiago Niño Becerra, professor d'economia d'estil si més no peculiar: ¿Debería España abandonar el euro? Malgrat que no comparteixo el seu to apocalíptic, estic d'acord amb Niño Becerra que la situació a Grècia és preocupant; i no només a Grècia (si teniu temps feu-li una ullada a aquest altre article del mateix professor, malgrat que no és imprescindible: Lo que España no es... Recordeu que l'alarmisme ven!).
Aquí també teniu un article de caràcter més pràctic sobre com pot afectar el problema de Grècia als estalviadors en fons de renda fixa: Article de El Economista.
Per últim, un poso el full d'Excel sobre l'interés compost que vam veure l'altre dia per si voleu fer les vostres pròpies projeccions: Capitalització
Apa, fins dimecres,
Òscar Ramírez
oscarramirezmolina@hotmail.com
miércoles, 4 de mayo de 2011
1ª i 2ª Sessions (4 i 11.5.11): La inflació (o el miratge dels diners)
Benvinguts al curs,
Espero que el trobeu interessant.
Com us he comentat aquí aniré penjant comentaris i material complementari al curs. Aquí trobareu les referències que hem comentat el primer dia: Referències. Per cert, em vaig oblidar de dir que potser una de les millors publicacions sobre actualitat econòmico-financera és el Dinero de la Vanguardia; el suplement que acompanya el diari els diumenges. Aquí trobareu dos articles d'aquest passat diumenge que podem comentar a classe. Són articles de Joaquim Muns i d'Alfredo Pastor, tots dos professors d'economia. De l'article de Muns m'agradaria destacar especialment l'últim paragraf. L'Alfredo Pastor, com sempre, brillant i clarivident: Articles J. Muns i A. Pastor.
Per últim, us poso aquí el link als 10 consells per invertir de Finanzas Para Todos (web del Banco de España i de la CNMV): 10 consejos de inversión.
Fins dimecres,
Òscar Ramírez
oscarramirezmolina@hotmail.com
Espero que el trobeu interessant.
Com us he comentat aquí aniré penjant comentaris i material complementari al curs. Aquí trobareu les referències que hem comentat el primer dia: Referències. Per cert, em vaig oblidar de dir que potser una de les millors publicacions sobre actualitat econòmico-financera és el Dinero de la Vanguardia; el suplement que acompanya el diari els diumenges. Aquí trobareu dos articles d'aquest passat diumenge que podem comentar a classe. Són articles de Joaquim Muns i d'Alfredo Pastor, tots dos professors d'economia. De l'article de Muns m'agradaria destacar especialment l'últim paragraf. L'Alfredo Pastor, com sempre, brillant i clarivident: Articles J. Muns i A. Pastor.
Per últim, us poso aquí el link als 10 consells per invertir de Finanzas Para Todos (web del Banco de España i de la CNMV): 10 consejos de inversión.
Fins dimecres,
Òscar Ramírez
oscarramirezmolina@hotmail.com
sábado, 26 de marzo de 2011
10ª Sessió (26.3.2011): Última Sessió
Què tal,
A la propera sessió tancarem temes. Farem una ullada a algunes fitxes de productes que m'heu enviat, i mirarem d'aplicar allò que hem anat discutint aquest trimestre.
Us poso un parell de links a articles que m'han semblat interessants. El primer és d'avui al sumplement de la Vanguardia, Es, que titula en portada "Analfabetos Financieros". L'article en qüestió és Entender de cuentas. És un article molt senzill. El que diu és bàsic, i no haurieu de tenir problemes en entendreu tot. Si creieu que us agradaria discutir qualsevol dels temes que tracta, sisplau, feu-m'ho saber i ho inclouré al temari del trimestre vinent.
El segon article és de fa un parell de setmanes, al suplement del país. En realitat són dos articles (compte perquè estan entrelligats i és difícil discernir on comença un i on acaba l'altre). Un és del professor José García-Montalvo, sorprenentment afalagador amb el Banco de España, i l'altre article explica la turbulenta relació Gobierno-Banco de España durant els anys de boom immobiliari. Molt interessant, malgrat que una mica més complicat d'entendre que l'altre article que us proposo: Articles de El País. (Em comentem coneixedors del tema que aquest especial del País és una maniobra de posicionament del diari (i crítica al Banco de España) en vista dels canvis polítics que s'aproximen).
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
A la propera sessió tancarem temes. Farem una ullada a algunes fitxes de productes que m'heu enviat, i mirarem d'aplicar allò que hem anat discutint aquest trimestre.
Us poso un parell de links a articles que m'han semblat interessants. El primer és d'avui al sumplement de la Vanguardia, Es, que titula en portada "Analfabetos Financieros". L'article en qüestió és Entender de cuentas. És un article molt senzill. El que diu és bàsic, i no haurieu de tenir problemes en entendreu tot. Si creieu que us agradaria discutir qualsevol dels temes que tracta, sisplau, feu-m'ho saber i ho inclouré al temari del trimestre vinent.
El segon article és de fa un parell de setmanes, al suplement del país. En realitat són dos articles (compte perquè estan entrelligats i és difícil discernir on comença un i on acaba l'altre). Un és del professor José García-Montalvo, sorprenentment afalagador amb el Banco de España, i l'altre article explica la turbulenta relació Gobierno-Banco de España durant els anys de boom immobiliari. Molt interessant, malgrat que una mica més complicat d'entendre que l'altre article que us proposo: Articles de El País. (Em comentem coneixedors del tema que aquest especial del País és una maniobra de posicionament del diari (i crítica al Banco de España) en vista dels canvis polítics que s'aproximen).
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
martes, 22 de marzo de 2011
Banca Ètica
La Margarita m'ha enviat un link d'una entrevista amb el Joan Melé de Tridos Bank. Aquí us el poso per si penseu que val la pena comentar-ho l'últim dia: Entrevista Joan Melé.
Fins dimecres,`
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
Fins dimecres,`
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
sábado, 19 de marzo de 2011
9ª Sessió (23.3.2011): Renda Variable
Què tal,
L'Àngels m'ha enviat un enllaç a un article del País on es tracten molts dels punts que hem comentat els últims dies a classe. Volen fer uns nous "stress tests" sobre la banca europea. Bàsicament és una simulació sobre què li pot passar a la banca si es donen diverses condicions adverses: pujada dels tipus d'interés que han de pagar els estats pels seus bonos, caigudes dels preus immobiliaris, i caiguda i de les accions, entre d'altres. És a dir, si fa no fa, el que hem estat comentant aquestes setmanes a classe, i que condicionarà el nostre futur durant els propers anys. Si voleu llegir l'article feu clic aquí. Gràcies, Àngels.
En segon lloc, per la propera classe podeu fer-li una ullada al material de la web Finanzas Para Todos, i així veniu preparats. Feu clic aquí. Montse i Margarita, com amb el de la renda fixa, molt em temo que no us fareu un fart de riure. (Això sí, per fer-ho una mica més amè (i instructiu) de cara al trimestre vinent estic preparant un parell de jocs!)
Per últim, recordar-vos que si voleu comentar cap producte o fitxa d'inversió o del que sigui, me l'haurieu de fer arribar com a molt tard el proper dia. Ja en tinc dos o tres.
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
L'Àngels m'ha enviat un enllaç a un article del País on es tracten molts dels punts que hem comentat els últims dies a classe. Volen fer uns nous "stress tests" sobre la banca europea. Bàsicament és una simulació sobre què li pot passar a la banca si es donen diverses condicions adverses: pujada dels tipus d'interés que han de pagar els estats pels seus bonos, caigudes dels preus immobiliaris, i caiguda i de les accions, entre d'altres. És a dir, si fa no fa, el que hem estat comentant aquestes setmanes a classe, i que condicionarà el nostre futur durant els propers anys. Si voleu llegir l'article feu clic aquí. Gràcies, Àngels.
En segon lloc, per la propera classe podeu fer-li una ullada al material de la web Finanzas Para Todos, i així veniu preparats. Feu clic aquí. Montse i Margarita, com amb el de la renda fixa, molt em temo que no us fareu un fart de riure. (Això sí, per fer-ho una mica més amè (i instructiu) de cara al trimestre vinent estic preparant un parell de jocs!)
Per últim, recordar-vos que si voleu comentar cap producte o fitxa d'inversió o del que sigui, me l'haurieu de fer arribar com a molt tard el proper dia. Ja en tinc dos o tres.
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
sábado, 12 de marzo de 2011
8ª Sessió (16.3.2011): Renda Fixa II
Què tal,
Dijous passat Moody's (potser seguint les recomanacions del Roberto Centeno, que és l'economista que vam veure al video l'últim dia) va rebaixar la qualificació creditícia (o el ràting) del deute de l'estat espanyol de Aa1 a Aa2. A la part de renda fixa de Finanzas Para Todos (enllaç directe) trobareu les taules dels rátings (els números 1,2, etc., són una subclassificació); Moody's a més col·locava a Espanya en perspectiva negativa, la qual cosa vol dir que deixa la porta oberta a noves rebaixes de qualificació. Divendres Moody's un altre cop va rebaixar el ráting d'unes quantes comunitats autònomes; en concret, la nota de Catalunya va passar de A2 a A3.
Pel proper dia mireu de respondre les següents preguntes respecte la rebaixa de ráting del deute espanyol:
1. Per què va rebaixar el ráting d'Espanya Moody's? (si teniu temps, podeu fer una cerca per internet)
2. Quin efecte tindrà això sobre aquells que ja tenien bonos de l'estat espanyol? És a dir:
a. quan els arribi a casa el proper extracte del seu patrimoni, dirà que els seus bonos de l'estat espanyol valen més o menys?
b. a partir d'ara, cobraran més o menys interessos?
3. Quin efecte tindrà això sobre aquells que vulguin comprar bonos ara? És a dir:
a. els bonos seran més car o més barats? Hauran pujat o hauran baixat de preu?
b. el rendiment que donaran aquests bonos serà més alt o més baix que abans?
4. Quin efecte tindrà això sobre les finances públiques?
a. cap
b. encarirà el cost de financiació de l'estat.
c. abaratirà el cost de financiació de l'estat.
Apa, ens veiem dimecres vinent.
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
Dijous passat Moody's (potser seguint les recomanacions del Roberto Centeno, que és l'economista que vam veure al video l'últim dia) va rebaixar la qualificació creditícia (o el ràting) del deute de l'estat espanyol de Aa1 a Aa2. A la part de renda fixa de Finanzas Para Todos (enllaç directe) trobareu les taules dels rátings (els números 1,2, etc., són una subclassificació); Moody's a més col·locava a Espanya en perspectiva negativa, la qual cosa vol dir que deixa la porta oberta a noves rebaixes de qualificació. Divendres Moody's un altre cop va rebaixar el ráting d'unes quantes comunitats autònomes; en concret, la nota de Catalunya va passar de A2 a A3.
Pel proper dia mireu de respondre les següents preguntes respecte la rebaixa de ráting del deute espanyol:
1. Per què va rebaixar el ráting d'Espanya Moody's? (si teniu temps, podeu fer una cerca per internet)
2. Quin efecte tindrà això sobre aquells que ja tenien bonos de l'estat espanyol? És a dir:
a. quan els arribi a casa el proper extracte del seu patrimoni, dirà que els seus bonos de l'estat espanyol valen més o menys?
b. a partir d'ara, cobraran més o menys interessos?
3. Quin efecte tindrà això sobre aquells que vulguin comprar bonos ara? És a dir:
a. els bonos seran més car o més barats? Hauran pujat o hauran baixat de preu?
b. el rendiment que donaran aquests bonos serà més alt o més baix que abans?
4. Quin efecte tindrà això sobre les finances públiques?
a. cap
b. encarirà el cost de financiació de l'estat.
c. abaratirà el cost de financiació de l'estat.
Apa, ens veiem dimecres vinent.
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
sábado, 5 de marzo de 2011
7ª Sessió (9.3.2011): Renda Fixa
Què tal,
No sé si haureu tingut temps de veure i pair tot el material que vaig penjar per a la sessió anterior. Si podeu, aneu mirant-ho de mica en mica, el trobo molt rellevant i de "rabiosa" actualitat.
El Dani ens va posar un link amb els dos articles del Dinero de la Vanguardia: http://dl.dropbox.com/u/360003/Dinero_27febrer.pdf (Gràcies Dani)
Així doncs per aquesta setmana miraré de no sobrecarregar-vos amb material. Li podeu fer una ullada a la secció de renda fixa de http://www.finanzasparatodos.es/. Hi ha cinc apartats i tracta els conceptes bàsics de la renda fixa. És la web que teniu a la bibliografia, confeccionada per la CNMV i el Banco d'Espanya. És més o menys el que tractarem dimecres vinent.
Us enganxo la definició de "bo" (és a dir, "bono") del diccionari de l'Enciclopèdia Catalana:
2 ECON Títol de deute emès per l'estat o per una societat financera amb l'obligació de tornar els diners obtinguts en préstec, més uns interessos predeterminats, al final d'un període fixat.
I també de l'Institut d'Estudis Catalans:
13 2 m. [ECT] Títol de deute emès per un govern, una municipalitat o una societat financera amb la promesa de tornar el diner obtingut en préstec més uns interessos predeterminats al llarg d’un període fixat.
Què us semblen?
Per cert, tinc una proposta. Ja que molts de vosaltres heu vingut amb consultes personals, dubtes sobre productes, etc., que us proposen les entitats financeres o que heu trobat anunciats, si voleu, la última classe la podríem dedicar a resoldre aquest tipus de preguntes. El que haurieu de fer és enviar-me les consultes, fitxes, etc, abans per a que li pugui fer una ullada. Si no, m'ho podeu enviar per email, me les podeu entregar en mà les dues properes classes. I si no, podeu preguntar todo lo que querías saber y nunca te atreviste a preguntar... Què us sembla la proposta?
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
No sé si haureu tingut temps de veure i pair tot el material que vaig penjar per a la sessió anterior. Si podeu, aneu mirant-ho de mica en mica, el trobo molt rellevant i de "rabiosa" actualitat.
El Dani ens va posar un link amb els dos articles del Dinero de la Vanguardia: http://dl.dropbox.com/u/360003/Dinero_27febrer.pdf (Gràcies Dani)
Així doncs per aquesta setmana miraré de no sobrecarregar-vos amb material. Li podeu fer una ullada a la secció de renda fixa de http://www.finanzasparatodos.es/. Hi ha cinc apartats i tracta els conceptes bàsics de la renda fixa. És la web que teniu a la bibliografia, confeccionada per la CNMV i el Banco d'Espanya. És més o menys el que tractarem dimecres vinent.
Us enganxo la definició de "bo" (és a dir, "bono") del diccionari de l'Enciclopèdia Catalana:
2 ECON Títol de deute emès per l'estat o per una societat financera amb l'obligació de tornar els diners obtinguts en préstec, més uns interessos predeterminats, al final d'un període fixat.
I també de l'Institut d'Estudis Catalans:
13 2 m. [ECT] Títol de deute emès per un govern, una municipalitat o una societat financera amb la promesa de tornar el diner obtingut en préstec més uns interessos predeterminats al llarg d’un període fixat.
Què us semblen?
Per cert, tinc una proposta. Ja que molts de vosaltres heu vingut amb consultes personals, dubtes sobre productes, etc., que us proposen les entitats financeres o que heu trobat anunciats, si voleu, la última classe la podríem dedicar a resoldre aquest tipus de preguntes. El que haurieu de fer és enviar-me les consultes, fitxes, etc, abans per a que li pugui fer una ullada. Si no, m'ho podeu enviar per email, me les podeu entregar en mà les dues properes classes. I si no, podeu preguntar todo lo que querías saber y nunca te atreviste a preguntar... Què us sembla la proposta?
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
martes, 1 de marzo de 2011
6ª Sessió bis bis: mireu també les dues anteriors
Sóc el pessat de l'Òscar per tercer cop aquesta setmana. Acabo ara mateix de començar a veure el programa Singulars d'ahir de TV3 on entrevisten a un tal Borja Mateu. Només he vist els primers 5 minuts i sembla interessantíssim. Si el voleu veure heu d'anar a la web de TV3. El trobareu a "TV3 a la carta":
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3396530
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3396530
Fins dimecres,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
domingo, 27 de febrero de 2011
6ª Sessió bis (mireu també el post anterior)
Què tal,
Estic llegint el suplement Dinero de la Vanguardia d'avui 27 de febrer. Dos articles són especialment rellevants pel que fa els temes que tractem a classe (malgrat que trobo que la majoria d'articles d'aquest cap de setmana són força interessants). El primer és "El lastre de la deuda" d'Alfredo Pastor (profe de l'IESE i ex Secretari d'Estat d'Economia; les seves opinions són més que solvents); el segon és de José Manuel Garayoa (responsable i redactor del suplement): "La periferia sigue en el centro". Expliquen força bé quins problemes tenim ara mateix i què ens trobarem els propers anys. Com sempre, no cal entendre el 100%, però sí quedar-se amb la idea de fons.
No oblideu de fer una ullada al post anterior, que parla sobre la següent sessió.
Fins dimecres.
Una abraçada,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
Estic llegint el suplement Dinero de la Vanguardia d'avui 27 de febrer. Dos articles són especialment rellevants pel que fa els temes que tractem a classe (malgrat que trobo que la majoria d'articles d'aquest cap de setmana són força interessants). El primer és "El lastre de la deuda" d'Alfredo Pastor (profe de l'IESE i ex Secretari d'Estat d'Economia; les seves opinions són més que solvents); el segon és de José Manuel Garayoa (responsable i redactor del suplement): "La periferia sigue en el centro". Expliquen força bé quins problemes tenim ara mateix i què ens trobarem els propers anys. Com sempre, no cal entendre el 100%, però sí quedar-se amb la idea de fons.
No oblideu de fer una ullada al post anterior, que parla sobre la següent sessió.
Fins dimecres.
Una abraçada,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
sábado, 26 de febrero de 2011
6ª Sessió (2.3.2011): Previsions Mercat Immobiliari
Què tal,
A la propera sessió tancarem la part del programa dedicada al mercat immobiliari. Parlarem de les previsions de diferents analistes: bàsicament els articles que vaig penjar la setmana passada. Us afegeixo un altre; em temo, però, que aquest és un pel més complicat ja que està elaborat pels analistes d'una Societat de Valors i va adreçat a inversors professionals: Estrategia Semanal 18.10.2010. No us preocupeu si hi ha moltes coses que no enteneu (el sorprenent seria que ho entenguessiu tot sense problemes). Les planes dedicades a les seves previsions immobiliàries són: 8-11 (punt 4).
Si tenim temps, començarem la part de renda fixa, aprofitant que l'altre dia ja vam parlar dels tipos d'interés a llarg i a curt, així com de la renda fixa sobirana (de l'Estat); si no, ens hi posarem a la següent sessió.
Per cert, la renda fixa no és una altra cosa que l'altre cara de la moneda del deute, que és un dels temes que més hem tractat durant les últimes sessions. La importància del deute o de la renda fixa a qualsevol mercat financer és crucial. Aquells que teniu temps podeu fer una prova: a l'informe Estrategia Semanal que us posava més a dalt, que és un informe bàsicament sobre borsa, podeu cercar els mots: deute o endeutament, a veure quans cops hi apareixen i quina importància se'ls otorga a l'informe.
James Carville, assessor de Bill Clinton, va arribar a dir que de ser possible la reencarnació, en comptes del Papa o del President, li agradaria reencarnar-se en el mercat de renda fixa perquè pots intimidar tothom.
Fins dimecres vinent.
Una abraçada,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
A la propera sessió tancarem la part del programa dedicada al mercat immobiliari. Parlarem de les previsions de diferents analistes: bàsicament els articles que vaig penjar la setmana passada. Us afegeixo un altre; em temo, però, que aquest és un pel més complicat ja que està elaborat pels analistes d'una Societat de Valors i va adreçat a inversors professionals: Estrategia Semanal 18.10.2010. No us preocupeu si hi ha moltes coses que no enteneu (el sorprenent seria que ho entenguessiu tot sense problemes). Les planes dedicades a les seves previsions immobiliàries són: 8-11 (punt 4).
Si tenim temps, començarem la part de renda fixa, aprofitant que l'altre dia ja vam parlar dels tipos d'interés a llarg i a curt, així com de la renda fixa sobirana (de l'Estat); si no, ens hi posarem a la següent sessió.
Per cert, la renda fixa no és una altra cosa que l'altre cara de la moneda del deute, que és un dels temes que més hem tractat durant les últimes sessions. La importància del deute o de la renda fixa a qualsevol mercat financer és crucial. Aquells que teniu temps podeu fer una prova: a l'informe Estrategia Semanal que us posava més a dalt, que és un informe bàsicament sobre borsa, podeu cercar els mots: deute o endeutament, a veure quans cops hi apareixen i quina importància se'ls otorga a l'informe.
James Carville, assessor de Bill Clinton, va arribar a dir que de ser possible la reencarnació, en comptes del Papa o del President, li agradaria reencarnar-se en el mercat de renda fixa perquè pots intimidar tothom.
Fins dimecres vinent.
Una abraçada,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
sábado, 19 de febrero de 2011
5ª Sessió (23.2.2011): Determinants de la demanda II
Què tal,
Per a la propera sessió acabarem de comentar els determinants de la demanda. Bàsicament ens queden els tipus d'interés i les condicions creditícies, i les expectatives. A més ens quedarà per a discutir les previsions dels experts, per a les quals us recomano la lectura d'uns quants articles recents:
1. Quatre entrevistes: Entrevistes quatre experts sobre perspectives vivenda pel 2011. Fotocasa.es
2. Entrevista a José García-Montalvo: Entrevista García-Montalvo. Fotocasa.es
3. Previsions Institut Juan de Mariana: Article Previsions I. Juan de Mariana
4. A la web del Gonzalo Bernardos també trobareu un video d'uns 20 minuts. És una tertúlia a TV3 amb Bernardos i Enric Lacalle (president del Meeting Point). Porta per títol "El preu dels pisos puja o baixa?": http://www.gonzalobernardos.es/
També us penjo, per aclamació popular, les diapositives que hem vist fins ara. Us les poso en format power point perquè pogueu agafar les imatges i els articles: Diapos sessions 1-5
Fe d'errates
L'altre dia comentavem quant han pujat els preus durant el periode 1998-2007. Al document d'excel em vaig saltar quatre columnes i vaig agafar com a inici el preu del m2 del quart trimestre de 1998 en comptes del preu del quart trimestre de 1997 (és a dir, el d'u de gener de 1998). Així doncs la pujada no va ser d'un 175,6% durant els 10 anys compresos entre 1998-2007, sinó d'un 196,74%; és a dir, que segons les dades de taxació que facilita el Ministerio de Fomento, el preu dels immobles a Espanya quasi bé es va multiplicar per tres.
Us recordo quina fórmula vam fer servir per arribar a aquest resultat.
Rendibilitat (o variació del preu en %) = (preu final - preu inicial) / preu inicial x 100
preu final = 2.085,5 €
preu inicial = 702,8 €
Ergo:
Rendibilitat = (2.085,5 - 702,8) / 702,8 x 100
Rendibilitat = 196,74 %
Fins dimecres vinent.
Una abraçada,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
Per a la propera sessió acabarem de comentar els determinants de la demanda. Bàsicament ens queden els tipus d'interés i les condicions creditícies, i les expectatives. A més ens quedarà per a discutir les previsions dels experts, per a les quals us recomano la lectura d'uns quants articles recents:
1. Quatre entrevistes: Entrevistes quatre experts sobre perspectives vivenda pel 2011. Fotocasa.es
2. Entrevista a José García-Montalvo: Entrevista García-Montalvo. Fotocasa.es
3. Previsions Institut Juan de Mariana: Article Previsions I. Juan de Mariana
4. A la web del Gonzalo Bernardos també trobareu un video d'uns 20 minuts. És una tertúlia a TV3 amb Bernardos i Enric Lacalle (president del Meeting Point). Porta per títol "El preu dels pisos puja o baixa?": http://www.gonzalobernardos.es/
També us penjo, per aclamació popular, les diapositives que hem vist fins ara. Us les poso en format power point perquè pogueu agafar les imatges i els articles: Diapos sessions 1-5
Fe d'errates
L'altre dia comentavem quant han pujat els preus durant el periode 1998-2007. Al document d'excel em vaig saltar quatre columnes i vaig agafar com a inici el preu del m2 del quart trimestre de 1998 en comptes del preu del quart trimestre de 1997 (és a dir, el d'u de gener de 1998). Així doncs la pujada no va ser d'un 175,6% durant els 10 anys compresos entre 1998-2007, sinó d'un 196,74%; és a dir, que segons les dades de taxació que facilita el Ministerio de Fomento, el preu dels immobles a Espanya quasi bé es va multiplicar per tres.
Us recordo quina fórmula vam fer servir per arribar a aquest resultat.
Rendibilitat (o variació del preu en %) = (preu final - preu inicial) / preu inicial x 100
preu final = 2.085,5 €
preu inicial = 702,8 €
Ergo:
Rendibilitat = (2.085,5 - 702,8) / 702,8 x 100
Rendibilitat = 196,74 %
Fins dimecres vinent.
Una abraçada,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
viernes, 11 de febrero de 2011
4ª Sessió (16.2.10): Determinants de la demanda
Què tal,
Dimecres vinent reprendrem l'anàlisi que vam començar ara fa dues setmanes: el dels determinants de la demanda (d'immobles residencials). Recordeu que ens vam quedar a la Demografia: què ha passat durant els últims 10 anys i quines projeccions tenim per a la propera dècada.
Dimecres vinent, com deia, farem una ullada a la resta de determinants: preus, ingressos familiars, la cultura de la propietat, els tipus d'interés i les condicions creditícies, l'atur, i les expectatives. Aquests són bàsicament els factors que fan servir els "experts" en la matèria per emetre les seves previsions; previsions que comentarem en acabat per mirar de respondre les preguntes que apareixen al programa: "És ara un bon moment per a comprar un pis? Llogo? Venc el meu pis avui o m'espero? És una bona inversió?" (Segurament ens hi estarem dues sessions per arribar-hi, depenent del ritme al què anem).
Alguns de vosaltres m'heu enviat aportacions molt interessants relacionades amb el que hem estat comentant a classe aquests dies. Us poso un link que ha enganxat la Margarita en un comentari que ha fet a l'entrada de la 3ª Sessió, un breu i entretingut video sobre la crisi (en anglès amb subtítols): http://www.youtube.com/watch?v=5DNJdz64cVo.
Fins dimecres.
Bon cap de setmana,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
Dimecres vinent reprendrem l'anàlisi que vam començar ara fa dues setmanes: el dels determinants de la demanda (d'immobles residencials). Recordeu que ens vam quedar a la Demografia: què ha passat durant els últims 10 anys i quines projeccions tenim per a la propera dècada.
Dimecres vinent, com deia, farem una ullada a la resta de determinants: preus, ingressos familiars, la cultura de la propietat, els tipus d'interés i les condicions creditícies, l'atur, i les expectatives. Aquests són bàsicament els factors que fan servir els "experts" en la matèria per emetre les seves previsions; previsions que comentarem en acabat per mirar de respondre les preguntes que apareixen al programa: "És ara un bon moment per a comprar un pis? Llogo? Venc el meu pis avui o m'espero? És una bona inversió?" (Segurament ens hi estarem dues sessions per arribar-hi, depenent del ritme al què anem).
Alguns de vosaltres m'heu enviat aportacions molt interessants relacionades amb el que hem estat comentant a classe aquests dies. Us poso un link que ha enganxat la Margarita en un comentari que ha fet a l'entrada de la 3ª Sessió, un breu i entretingut video sobre la crisi (en anglès amb subtítols): http://www.youtube.com/watch?v=5DNJdz64cVo.
Fins dimecres.
Bon cap de setmana,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
sábado, 5 de febrero de 2011
3ª Sessió (9.2.2011): Documental
Hola a tots,
El proper dimecres veurem el documental "Endeutats, sobre la teranyina". Dura aproximadament una hora, així que es prega puntualitat.
El documental va ser una idea original meva. El vam escriure l'any 2007 i el vam filmar a la primavera de 2008. Es va estrenar el desembre de 2008. Aquí trobareu el dossier de premsa original: Dossier Endeutats.
El documental ens ajudarà a introduir el tema del deute o, dit d'una altra manera, del crèdit. El rol del deute/crèdit durant els últims anys de bonança i crisi es pot analitzar des de molts punts de vista (especialment quan el nivell d'endeutament s'havia desbocat), entre d'altres:
1. L'efecte que té sobre el preu dels actius.
2. Els enormes riscos i avantatges d'invertir amb deute.
3. L'efecte desestabilitzador que té sobre l'economia.
4. Les conseqüències socials de tot plegat.
El documental no només se centra en les conseqüències socials, sinó que uns quinze experts (economistes, advocats, jutges, càrrecs de l'administració, psicòlegs, etc.) analitzen la situació des de diversos punts de vista.
Per cert, no m'oblido que encara tenim per comentar l'article sobre la rebaixa de valoració dels actius immobiliaris de La Caixa que us vaig penjar per a la segona sessió. El comentarem quan discutim el determinant "PREUS" en el mercat immobiliari. (I si m'oblido m'ho recordeu).
Fins dimecres vinent,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
El proper dimecres veurem el documental "Endeutats, sobre la teranyina". Dura aproximadament una hora, així que es prega puntualitat.
El documental va ser una idea original meva. El vam escriure l'any 2007 i el vam filmar a la primavera de 2008. Es va estrenar el desembre de 2008. Aquí trobareu el dossier de premsa original: Dossier Endeutats.
El documental ens ajudarà a introduir el tema del deute o, dit d'una altra manera, del crèdit. El rol del deute/crèdit durant els últims anys de bonança i crisi es pot analitzar des de molts punts de vista (especialment quan el nivell d'endeutament s'havia desbocat), entre d'altres:
1. L'efecte que té sobre el preu dels actius.
2. Els enormes riscos i avantatges d'invertir amb deute.
3. L'efecte desestabilitzador que té sobre l'economia.
4. Les conseqüències socials de tot plegat.
El documental no només se centra en les conseqüències socials, sinó que uns quinze experts (economistes, advocats, jutges, càrrecs de l'administració, psicòlegs, etc.) analitzen la situació des de diversos punts de vista.
Per cert, no m'oblido que encara tenim per comentar l'article sobre la rebaixa de valoració dels actius immobiliaris de La Caixa que us vaig penjar per a la segona sessió. El comentarem quan discutim el determinant "PREUS" en el mercat immobiliari. (I si m'oblido m'ho recordeu).
Fins dimecres vinent,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
viernes, 28 de enero de 2011
2ª Sessió (2.2.2011): Enllaç
Què tal,
Si us sembla per a la segona sessió comentarem els tres textos que ens van quedar pendents de la primera i començarem a entrar en matèria.
L'Àlex Quílez va fer una preguna molt interessant el primer dia: Per què a d'altres països ja havien començat a corregir els problemes de les entitats financeres -rescatant-les, nacionalitzant-les i injectant-hi diners- i aquí no s'havia fet res? Una de les claus ens la dóna aquest article d'avui mateix a Invertia que fa referència a la conversió de La Caixa en banc: La Caixa asume una pérdida del 50% en sus pisos respecto a la tasación original. És potser una mica complicat per començar, però donat que és de rabiosa actualitat igual val la pena comentar-ho a classe.
Fins dimecres vinent,
Òscar
Si us sembla per a la segona sessió comentarem els tres textos que ens van quedar pendents de la primera i començarem a entrar en matèria.
L'Àlex Quílez va fer una preguna molt interessant el primer dia: Per què a d'altres països ja havien començat a corregir els problemes de les entitats financeres -rescatant-les, nacionalitzant-les i injectant-hi diners- i aquí no s'havia fet res? Una de les claus ens la dóna aquest article d'avui mateix a Invertia que fa referència a la conversió de La Caixa en banc: La Caixa asume una pérdida del 50% en sus pisos respecto a la tasación original. És potser una mica complicat per començar, però donat que és de rabiosa actualitat igual val la pena comentar-ho a classe.
Fins dimecres vinent,
Òscar
lunes, 24 de enero de 2011
1ª Sessió (26.1.2011): Bibliografia, referències i articles
Benvinguts al curs,
En aquest blog aniré penjant els materials que necessitareu per a les classes amb uns dies d'antelació.
Aquí trobareu bibliografia i referències d'utilitat: Referències
Aquí trobareu tres articles d'interés: Articles Nueno i García-Pando i Sense llum al túnel immobiliari
Fins aviat,
Òscar Ramírez
En aquest blog aniré penjant els materials que necessitareu per a les classes amb uns dies d'antelació.
Aquí trobareu bibliografia i referències d'utilitat: Referències
Aquí trobareu tres articles d'interés: Articles Nueno i García-Pando i Sense llum al túnel immobiliari
Fins aviat,
Òscar Ramírez
Suscribirse a:
Entradas (Atom)