Tantmateix, tots estem esperant amb expectació el consell de ministres de (crec) demà on es parlarà de les mesures respecte als desnonaments i les execucions hipotecàries. Apart de l'enorme drama personal i social, crec que és un tema apassionant per discutir: equitat i justícia, així com seguretat jurídica de les inversions i de la responsabilitat i les conseqüències de les decisions, el cost de tot plegat, etc. Així que si us sembla, el tema d'actualitat que tractarem a la primera part de la classe serà precisament aquest. Un poso uns articles al respecte, per a que li doneu alguna volta al tema: Dación en pago en España: ¿pagarán justos por pecadores?; El desahucio: ¡Pobres banqueros!; Contra la dación en pago
Fins dijous,
Òscar
oscarramirezmolina@hotmail.com
La dació en pagament sembla una sortida justa per aquells que ara no poden pagar la seva hipoteca. Dic 'sembla' i 'justa' perquè és ara que el preu d'aquells pisos s'ha revelat com a excessiu o, com diuen, una estafa. El cert, és que estic d'acord amb aquesta descripció però crec que per dur-la a terme, l'estafa va necessitar de la col.laboració de molts dels estafats en forma de cobdícia. I la cobdícia em costa d'entendre com a argument a favor de l'exempció de responsabilitat. L'altra part de l'estafa, els estafadors, bancs i polítics, també en són responsables, molt més, els considero la part criminal.
ResponderEliminarDit això, com solventar el problema que suposa aquest deute que ara no es pot tornar? Crec que seria just que tots hi perdéssim, fins i tot qui, com jo, no té cap deute. M'explicaré.
Aquells que s'han endeutat i ara no poden pagar, han de perdre allò que van comprar i, si tot i així no fan net, han de pagar la resta. L'han de pagar però sense que aquest fet els condemni a una vida miserable. Si això vol dir que no tornaran tot el deute, mala sort pel seu acreedor, s'hi hauria d'haver mirat més quan els va deixar els diners. El capitalisme també és capital humà.
El sector financer també ha d'assumir pèrdues, segurament més que ara, i en alguns o molts casos fer fallida. Bonistes, accionistes i acreedors han de dit adéu, o auf wiedersehen, als seus diners.
Pel que fa a polítics i banquers, poden ingressar cautelarment a la presó. Ja seran jutjats més tard, sense presses.
Però, què passa amb les propietats, cases i pisos, que s'han deixat de pagar? Ja no són dels seus antics propietaris, ni tan sols del banc, ara fallit, que va concedir-ne la hipoteca. Potser serà propietat d'un banc alemany. I dic jo, podria ser propietat de l'Estat, ser de lloguer i haver-se pagat amb diners de tots? Podrien ser els mateixos diners que s'han deixat als bancs?